Ens agradaria, junt amb la tasca de recopilació de textos en català començada en la primera entrada, anar confegint una sèrie d’entrades amb poesia traduïda al català, de qualitat tant en el text original com en la traducció. Donat que en el nostre nom hi ve comprés el temps, o la noció temporal d’existència, i donat que la majoria dels que participem en el projecte depassem la quarentena (amb una notable excepció), un bon començament és oferir una sel·lecció del poemari Sentiment del Temps, de Giuseppe Ungaretti, en la brillant traducció que Lluís Calderer va fer per a Els llibres de l’Escorpí l’any 19891.
Llac lluna Alba nit (1927)
Gràcils arbustos, cella
D’amagat xiuxiueig…
Esblaimada la rancúnia s’esbalça…
Un home, tot sol, passa
Amb el seu desànim callat…
Conquilla esplendent,
Porta’l allà on neix el sol!
Torna gràvida de guspireigs, ànima,
I retroba somrient
La fosca…
Temps, fugissera tremor…
Silenci a Ligúria (1922)
Perd l’esma sinuosa la planura d’aigua.
A les seves urnes el sol
Encara amagat es banya.
Una carnació lleu la travessa.
I ella mostra de sobte als pits
L’ampla benignitat dels ulls.
L’ombra immergida de les roques mor.
Dolça desclosa de les anques joioses,
El ver amor és una pau ardent,
I la fruieixo difosa
En l’ala alabastrina
D’un matí immòbil