Les bruixes de Warboys

Text de la contraportada…

En un boirós dia de novembre de 1589, quan una de les cinc filles de Robert i Elizabeth Throckmorton va caure malalta, ningú en el poblet anglès de Warboys podria haver predit els terribles esdeveniments que seguirien. Quatre anys després, l’abril de 1593, Alice, Agnes i John Samuel, veïns dels Throckmorton, seran portats davant d’un jutjat territorial acusats de bruixeria, encanteri i assassinat.

No hi ha història més dramàtica en els annals de la bruixeria anglesa que el de les bruixes de Warboys. Tanmateix, mai abans ha estat completament explicada, malgrat un ric i pintoresc repartiment i una potent barreja de tensió i emoció, comparables als fets dels posteriors judicis de Salem.

Teniu entre mans una fosca història sobre possessió demoníaca, esperits malèvols, confiança trencada i nens maleïts. Què va passar realment a Warboys, a les darreries del segle XVI, per portar aquesta petita comunitat rural fins a tal embogiment? L’historiador Philip Almond, amb un estil que domina a la perfecció el sentit d’espai i temps, tot submergint-se en els textos de l’època, ens introdueix en aquest món d’horror i crim, víctimes i victimitzadors, espectres i sexe amb el diable, on res és el que sembla, on el mal genera més mal, i on la innocència és traïda.

Primers pàrrafs…

El diumenge 12 de novembre de 1589, l’Alice Samuel va fer una visita als seus veïns, els Throckmorton. Ells feia poc que s’havien traslladat a la casa pairal de Warboys, a Cambridgeshire. Llavors, com ara, era una petita vila bucòlica situada a unes setze milles al nord-oest de Cambridge, i a unes set milles al nord de Huntingdon. La Jane, la filla de nou anys d’en Robert i l’Elizabeth Throckmorton, portava malalta uns quants dies, i l’Alice, com una bona veïna, va anar a fer-li una visita per interessar-se per la salut de la nena.

L’Alice es va asseure al costat de la gran llar de foc de pedra i encara no havia tingut temps de posar-se còmoda quan l’estat de la nena va empitjorar. De sobte, la Jane va cridar, gesticulant enèrgicament cap a l’Alice, “Mireu on s’asseu la vella bruixa. ¿Heu vist mai algú que sembli una bruixa més que ella?”

Amb aquelles fatídiques paraules, la Jane va posar en marxa una cadena de dramàtics i terribles esdeveniments que hauria de culminar tres anys més tard amb l’Alice Samuel, el seu marit i la seva filla anant a judici acusats de cometre els horribles crims de bruixeria i assassinat.

El Dr. Philip Almond és professor emerit al Institute for Advanced Studies in the Humanities, a la Universitat de Queensland, Australia, i és autor de més d’una vintena de llibres sobre temes històrics i de bruixeria, d’entre els quals The Devil: A New Biography (Cornell UP and I.B. Tauris, 2014), The LancashireWitches (I.B. Tauris, 2012), England’s First Demonologist: Reginald Scot and his Discoverie of Witchcraft   (I.B.Tauris, 2011), Adam and Eve in Seventeenth-Century Thought (Cambridge University Press, 1999), Heaven and Hell in Enlightenment England (Cambridge University Press, 2004) o Demonic Possession & Exorcism in Early Modern England (Cambridge University Press, 2004). La seva col·laboració ha estat clau per poder dur a terme aquesta edició en català.

El Dr. Agustí Alcoberro és professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona, i el màxim especialista sobre la bruixeria en l’àmbit català. Fou comissari de l’exposició Per bruixa i metzinera, amb un treball de fons sobre la bruixeria a Catalunya sense precedents. Ha dut a terme una important tasca de divulgació de la història, col·laborant amb El Temps, Sàpiens, Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya i amb el Museu d’Història de Catalunya, que va dirigir des de 2004 fins a el 2014. És autor de numeroses obres, d’entre les quals Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII (2006), Catalunya durant la Guerra de Successió. 3 vols. (2007) o 100 episodis clau de la història de Catalunya (2015).

Raquel Sala és antropòloga i educadora social. Ha dedicat més d’una dècada de professió al treball amb persones i col·lectius que exerceixen conductes violentes. Ha treballat en la gestió positiva de conflictes des de diferents metodologies però amb major incidència des del mètode de la Comunicació No Violenta (CNV) de Marshall B. Rossenberg. Actualment centra la seva carrera professional en la prevenció de la violència a la infantesa i l’adolescència. És cofundadora d’Educadors Familiars, cofundadora de la plataforma antibullying supervivents.cat dedicada a la importació de coneixement i bones pràctiques internacionals en l’atenció a les víctimes de bullying i, cofundadora del projecte Atmos per uns centres educatius sense violència.

Jordi Sánchez Carrión, és professor a la Universitat de Liverpool d’espanyol com a llengua estrangera i de traducció en el mòdul sensibilització lingüística. Ha estat traductor freelance des de l’any 2001 fins al 2014, any en què es va incorporar al departament d’història, llengües i cultures de la mencionada universitat. El seu camp professional abarca dues especialitats: la del món de la traducció, en els darrers anys literària, i el de l’ensenyança de llengües. Ara mateix està treballant en una recerca que abarca els dos camps: l’ús de les eines de traducció automàtica per ensenyar lingüística als estudiants de llengües estrangeres al Departament de Llengües Estrangeres de l’esmentada universitat.