Parlem de grans creadors, en qualsevol de les àrees de comunicació humanes, des de les altres esferes culturals fins a l’acte de comunicació quotidià, on trobem autèntics artistes vitals, i pensem en els que han creat una obra que parla a tothom, arreu i sempre, i amb els quals conformem els cànons personals que ens acompanyen. Al nostre parer, Ausiàs March forma part d’aquest cànon vital que ens acompanya com a humans.
Per això en volem fixar unes espurnes en la nostra sel·lecció personal1.
Així com cell qui en lo somni es delita
III.
Plagués a Déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en dorment!
Malament viu qui té lo pensament
per enemic, fent-li d’enuigs report;
e, com lo vol d’algun plaer servir,
li’n pren així com dona amb son infant,
que, si verí li demana plorant,
ha tan poc seny que no el sap contradir.
VI.
Plena de seny, quan amor és molt vella,
absença és lo verme que la guasta
si fermetat durament no contrasta
e creure poc, si l’envejós consella.
Alt e amor, d’on gran desig s’engendra
I.
Alt e amor, d’on gran desig s’engendra,
esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna’m passions
la por del mal, qui em fa magrir carn tendra;
e port al cor sens fum continu foc
e la calor no em surt a part defora.
Socorreu-me dins los térmens d’una hora,
car mos senals demostren viure poc.
Quins tan segurs consells vas encercant
II.
Braços oberts és eixida a carrera,
plorant sos ulls per sobres de gran goig.
Melodiós cantar de sa veu oig,
dient: “Amic, ix de casa estrangera!
En delit prenc donar-te ma favor,
que per null temps home nat l’ha sentida,
car jo defuig a tot home que em crida,
prenent aquell qui fuig de ma rigor.”
III.
Amb ulls plorants e cara de terror,
cabells rompent amb grans udolaments,
la vida em vol donar heretaments
e d’aquests dons vol que sia senyor,
cridant amb veu horrible i dolorosa
tal com la mort crida el benauirat
-car, si l’hom és a mals aparellat,
la veu de mort li és melodiosa.
